30 nov. 2012

¡Nos vamos a Sevilla!

 Foto de la web del Teatro la Fundición



Estamos muy contentos, pues vamos a poder hacer el 30/40 Livingstone en castellano, estrenamos en catalán en el Festival Temporada de Girona, la tradujimos al francés para hacerla en Montbeliard y Perpignan (abajo teneis críticas). Y ahora Sevilla, al Teatro La Fundición. Estamos acabando la traducción, arte que aprendimos junto al profesor Miguel Teruel de la Universidad de Valencia. Os dejamos el enlace deseando veros por Sevilla.

20 nov. 2012

30/40 Livingstone. Coses bones que la crítica ha dit...

 Foto David Ruano
“Sergi López continua demostrant la seva irrefrenable vis còmica a escena (tal com ja va quedar palès en el monòleg Non Solum), ara, amb el contrast d’uns moviments reveladors del senyor cérvol, interpretat per Jorge Picó. És un exercici de clown implacable, amb contínues picades d’ullet al públic i referències evidents a personatges presumptament corruptes.”

Jordi Bordes (El Punt / Avui)



“Sergi López és, en carn i os, una mena de personatge generacional com el personatge d'animació de la sèrie 'Arròs covat', aquest Xavi Masdéu, un dissenyador gràfic que ja punteja els quaranta anys i que encara no s'ha adonat que s'ha fet gran. (···) Gespa verda, gran escenari, esmerada il·luminació, bona banda sonora original, vestuari blanc de típic tenista (tant el de Sergi López com el de Jorge Picó) i casc de disseny especial amb banyes de cérvol que llueix Jorge Picó. Teatre, coreografia, mim, pista de clown i discurs (···) Noranta minuts d'espectacle que cal pair en temps real i sense badar.”

Andreu Sotorra (Clip de teatre)



“La innocent aparença dels passatges amaga una exploració de la naturalesa humana y exposa indirectament aquests dubtes existencials que el teatre acostuma a acollir quan reflecteix la vida. No es aquest l’art escènic més acomodat, i els espectadors han de reflexionar a través d’una sèrie de suggerències que exhibeixen Sergi López i Jorge Picó, creadors, directors i intèrprets. (···) Suggerent i inquietant.”

Marc Llorente (Diario Información)



“Aquests dos són amics i complementaris. Sergi, el xerraire truculent, i Jorge, el mut flegmàtic. López, l'explorador boig, i Picó, la quimera imaginada. Amb 30/40 Livingstone, una faula tennísticoanimalària, el dúo juga la carta del burlesc i de l’absurd deixant filtrar el cinisme de la natura humana. Rere el riure provocat pel joc dels actors i per situacions hilarants, grinyolen els engranatges engarrotats de la família i de la relació amb l'altre. Ens podem desfer dels vincles de la infància? Som capaços d’escapar-nos dels models? Aquestes i altres preguntes planteja el teatre de Sergi Lopez i Jorge Picó.”

Jean-Michel Collet (L’Independant)

(...) un espectáculo magnífico y un par de creadores no menos fabulosos.

Nel Diago (Cartelera Turia)

15 nov. 2012

Orientaciones en el desierto de Eusebio Calonge

Jorge Picó, director artístico de Ring de Teatro, ha publicado una reseña del libro Orientaciones en el desierto de Eusebio Calonge, uno de los integrantes de el grupo de teatro La Zaranda, del que somos fans y seguidores. Lo copiamos de su web, tenéis el enlace en su nombre.

¡Gentes del teatro! Perdonad el vocerío pero aquí hay un libro importante, lleno de salud y silencio para nuestras maltratadas vísceras. Todo en la compañía de teatro La Zaranda es salud, entendida ésta como el silencio de las vísceras, paz perpetua del espíritu y vida para la vida. Si lo bebéis como un bálsamo os curará de la hinchazón de datos y teorías que deforman nuestras carnes. Es, además, un estupendo manual de lecturas, aquí su autor, Eusebio Calonge, ensanchando patrias, nos abre su biblioteca, llena de luz y alas, para que nos volvamos un poquito mejores. Es profundo porque es radical y está lleno de misericordiosa creatividad. Nos invita a la soledad fértil de la lectura, toda una religión en el autor. Es un abrazo al teatro: no hay complejos, no hay culpas, no hay exigencia de privilegios. El título es “Orientaciones en el desierto” porque la creación es travesía que nos religa de nuevo al rito, al espejo de los personajes que se miran en situaciones sociales adversas, a la frase como conjuro, a la cordialidad en escena. Amigos y carnales de la verdad sincera, os lo recomiendo.¡Gracias, Eusebio!

Jorge Picó.

5 nov. 2012

Ja hem estrenat al Teatre Lliure de Barcelona!!

Dimecres es va estrenar a Montjuïc 30/40 Livingstone, un muntatge que signen i protagonitzen Sergi López i Jorge Picó. Amics des de l’etapa de formació a l’escola pariesenca de Jacques Lecoq, tornen a trobar-se a dalt de l’escenari per explorar les contradiccions de l’home contemporani. 30/40 Livingstone és la història reinventada del mític explorador David Livingstone, ara convertit en ‘un urbanita que fuig al camp’, segons Sergi López, que s’haurà d’enfrontar al descobriment de l’animalitat humana. El muntatge es planteja com un partit de tennis, una metàfora de les regles morals de la convivència. Com el definien els seus protagonistes, “Un espectacle còmic fàcil de veure, però molt difícil d’explicar”, que serà en cartell fins al 18 de novembre.

I si voleu aprofundir-hi una mica més, aquest diumenge, 4/11, es farà l’habitual col·loqui amb la companyia després de la funció, moderat per Xavier Grasset.

“La innocent aparença dels passatges amaga una exploració de la naturalesa humana y exposa indirectament aquests dubtes existencials que el teatre acostuma a acollir quan reflecteix la vida. No és aquest l’art escènic més acomodat, i els espectadors han de reflexionar a través d’una sèrie de suggerències que exhibeixen Sergi López i Jorge Picó, creadors, directors i intèrprets. (···) Suggerent i inquietant.” Marc Llorente (Diario Información)
“Aquests dos són amics i complementaris. Sergi, el xerraire truculent, i Jorge, el mut flegmàtic. López, l'explorador boig, i Picó, la quimera imaginada. Amb 30/40 Livingstone, una faula tennísticoanimalària, el dúo juga la carta del burlesc i de l’absurd deixant filtrar el cinisme de la natura humana. Rere el riure provocat pel joc dels actors i per situacions hilarants, grinyolen els engranatges engarrotats de la família i de la relació amb l'altre. Ens podem desfer dels vincles de la infància? Som capaços d’escapar-nos dels models? Aquestes i altres preguntes planteja el teatre de Sergi Lopez i Jorge Picó.” Jean-Michel Collet (L’Independant)